Reflexions sobre els jocs de blanc i diana

Fa 1 setmana a les classes pràctiques abordarem els jocs de blanc i diana. Al principi de la sessió, tots pareixíem tindre clar en que consistíen però realment no sabíem ben bé de que tractaven exactament degut a que els exercicis plantejats durant la sessió no foren els mes adequats...

Els companys, plantejarem 3 jocs:

1-. En el primer es feren dos equips que s'ubicaren en files (una enfront de l'altra) i cadascú tenia una xicoteta pilota a la mà. A la mateixa distància de les dos files (entre mig d'elles) es col.locava en terra una pilota d'espuma gran i cada vegada li tocava un llançament a cada equip.
La finalitat era fer que la pilota gran del mig traspasara la línea on estava l'equip rival. Hi ha que tindre en compte que les pilotes no eren del mateix pes per a tots els alumnes i se les havien d'enginyar per a que el seu llançament fora eficaç.

Al principi del joc tots intentaven tirar el més fort possible, en més de pensar l'acció més intel.ligent. Poc a poc s'adonarem que si esperavem que la pilota estiguera més prop era molt més fàcil pegar-li i en consequència desplaçar-la més lluny per a aconseguir el punt. També al poc de temps de començar l'activitat ens percatarem que si li pegàvem al mig de la pilota gran la força en la que ixia desplaçada era molt major que si li pegàvem dalt o baix d'ella.

Aleshores, a l'acabar l'exercici traguerem la conclusió de que no era un joc tant de força sinó de pensar com pegar-li i sobretot QUAN pegar-li a la pilota per a derrotar a l'altre equip.

2-. El segon joc férem dos equips de tres persones cada un. Era un joc de possesió amb la finalitat de derribar quatre cons que estaven situats a la zona contrària on estava l'equip rival. No era un joc pur de blanc i diana, on tenia quasi més importància la possesió que el tir en sí. Havera sigut més convenient fer dos equips i delimitar dos files on enfront d'elles cada un d'aquest tinguera que derribar els quatre cons de terra. Li havérem llevat la possesió al joc, i s'havera apropat més al que buscàvem.

3-. Finalment férem un joc que sí s'apropà bastant a l'objectiu dels jocs de blanc i diana en sí. Vam fer varios equips d'unes 5/6 persones i cada vegada entravem uns dins. L'objectiu era durar el màxim temps dins del cercle ja que els que estaven fora intentaven amb una pilota pegar-nos en qualsevol part del cos per a eliminar-nos. Guanyava l'equip que més temps durara. Els que estaven al mig s'allunyaven del llançador a una distància cocnsiderable i es situaven més o menys un poc més darrera del mig del cercle del que llançava. Evidentment si es quedaven prop els mataven fàcilment i si es situaven molt enrere el que llançava podia fer una passe al company més prop dels que pagaven per a eliminar-los.

Al acabar i passar tots per dins introduirem una variant que va fer que els tirs foren d'una altra manera. S'introduí un àrea prohibida (el centre, on es solíen refugiar els que estaven al mig) i ahi es col.locà una persona que únicament podia passar-la als de fora. Els de dins teníen que preocupar-se ara també del que feia la persona de dins de la ona prohibida i la variant va fer que el joc fora més dinàmic.

Va ser una classe divertida i amena, en la que ens vam divertir i al eixir ja sabíem més bé el concepte dels jocs de BLANC i DIANA.

-ALBERT CHÀFER ANTOLÍ-