Comentari de "La comprensión de la paradoja. Los juegos de redes ambivalentes como propuesta para la educación deportiva"

1.   Com es produeixen les relacions de comunicació i contracomunicació en un esport institucionalitzat com , per exemple, el futbol ? Posa examples.

El futbol es un tipus d’esport que respon a una lògica  d’enfrontament. Com be esmenta V. Samaniego, en La comprensión de la paradoja. Los juegos de redes ambivalentes como propuesta para la educación Deportiva, “la comunicación queda supeditada a la contracomunicación” i es que en la majoria de vegades en els esports/jocs d’enfrontament predomina eixe sentiment competitiu que ens impedeix interactuar de forma cooperativa amb els nostres companys i ens aboca en la majoria de vegades a una interacció motriu d’oposició. Un exemple de comunicació en aquest cas podria ser les estratègies  tàctiques. D’altra banda un exemple de contra comunicació podria ser una entrada d’un jugador cap al jugador de l’equip contrari.

2. I en un joc com "els quatre cantons" ?

En aquest cas el joc dels quatre cantons respon a una lògica més paradoxal on el concepte d’oponent i company està en constant canvi, és el mateix jugador qui decideix que vol ser. Un exemple de comunicació en aquest joc podria ser les senyals prèvies que fa un jugador a l’altre per intercanviar-se els llocs, en aquest cas el jugador està interactuant de forma cooperativa. D’altra banda un exemple de contra comunicació podria ser la finta que fa un jugador a un altre per provocar que aquest es qude sense lloc, en aquest cas el jugador esta interactuant com un oponent.

3. Hi ha alguna diferència essencial entre 1 i 2 ?

La principal diferència que podem observar es la lògica a la que responen cadascun dels jocs, en el cas del futbol respon a una lògica d’enfrontament i en el joc dels quatre cantons a una lògica paradoxal. També es podem citar que en el primer predomina la contra comunicació front a la comunicació i en el segon ninguna predomina front a l’altra sinó que queda a elecció del jugador establir un tipus de relació o un altra.

4.   A quin tipus de lògica interna creus que respon comportament dels jugadors que es narra en aquesta notícia?

La lògica que respon al comportament dels jugadors d’aquesta notícia és a la macro-lògica interna d’enfrontament. En aquest cas el desig del resultat esperat (guanyar el partit) predomina o justifica no parar el partit front una situació de perill per a un jugador rival i a més beneficiar-se per a marcar gol. Existeix una contra comunicació per part del entrenador, ja que anima al seu jugador a marcar gol i així impedir que els seues rivals arriben a aconseguir la seua tasca (guanyar el partit). Aquesta contra comunicació predomina enfront a la comunicació, que en aquest cas hagués sigut parar el joc, ja que, a pesar de ser l’equip rival, hagués suposat una interacció motriu cooperativa i solidaria per possibilitar la atenció al jugador lesionat.

5. Escriu una notícia en què es narrin comportaments que responguin a jocs de lògica cooperativa .

“La gran frustració”

El professor proposar un repte “a veure si sou capaços de clavar-vos tots amb els dos peus dins del cèrcol”. De sobte ningú diu res i tots comencen a pensar, els més atrevits comencen a fer propostes que la resta amb poca fe intenta dur a terme. Després de molts intents, diverses reflexions i qüestions que planteja el professor no son capaços de complir el repte. En les posteriors reflexions s’adonen que no ho han aconseguit no perquè les propostes no foren lo suficientment bones sinó perquè no existeix una bona comunicació que els ajude a arribar a la resposta correcta. Aquesta “derrota” els provocà una frustració, una frustració  que estic segur que va motivar a molts a seguir pensant com resoldre el repte.

6. Escriu una notícia en què es narrin comportaments que responguin a jocs de lògica paradoxal .

“El talla-fils”

És un joc proposat a classe que respon a una lògica paradoxal. Es designa a una persona que “paga” i a un altra que ha de fugir. En el cas de que algú de la resta de jugadors passe entre el que paga o el que fuig passa a ser el “fugidor”. Aquest joc es caracteritza per la pressa de decisions del jugador i els companys. Aquests poden decidir en qualsevol moment ser companys o enemics de la resta o be fent que algun jugador passe pel mig o be passant voluntàriament per ajudar al que fuig.  

7. Comenta la següent frase :

" Els jocs amb lògica de cooperativa , lògica d'enfrontament i lògica paradoxal tenen potencials educatius diferents . No es tracta de fer una classificació dels millors o d'oposar les virtuts d'uns enfront dels altres . Però, tampoc té sentit relegar a un segon pla determinats jocs que comporten possibilitats educatives riques i singulars . "

Baix el meu punt de vista aquesta frase ve a reflexar una realitat que ocorre molt a sovint en l’àmbit de l’educació. De vegades els educadors sols veuen possibilitats educatives en jocs amb una determinada lògica (principalment una lògica d’enfrontament i també de cooperació). Per això estic d’acord en que s’ha d’estudiar totes les possibilitats educatives dels diferents jocs amb distintes lògiques sense deixar en segon pla a ninguna. Al disposar d’un potencial educatiu diferent ajuda a una bona complementació de competències i una educació eficient i eficaç.